L'illa deserta

-Sempre igual! M'he de llevar a les set per recollir fulles i troncs!

Jo sóc una nena d'onze anys i visc a una illa deserta amb la meva mare i el meu germà, en Jordi. Fa tres mesos que hi vaig arribar. Anava en un creuer fins a Austràlia però ens van atacar pirates i la meva família i jo vam naufragar en aquesta illa. Com que som al segle XXI ens pensàvem que no hi habia pirates... Ens pensem que és deserta però no podem assagurar que hi hagi alguna tribu, perquè sempre estem a prop de la costa. Sempre protesto quan m'haig de llavar a les set del matí els dies de cada dia, que normalment em llavava a dos quarts de nou. Els dissabtes i els diumenges em puc llevar a les nou, que normalment em llevava a les onze. I jo no em vull llevar tant d'hora, i nomes som dilluns!!!!! Per la meva mare els dies de cada dia és genial, perque es llevava a les sis. Per cert, em dic Laia. Vivim en una casa de fusta que ens vam construir. També visc amb el meu gos, en Fredi i la meva gata, la Fu.

-Avui anirem a explorar l'illa -ha dit la meva mare ,que es diu Anna. Ens hem endinsat a la jungla. Al cap d'unes quantes hores de cop en Jordi a cridat:

-Mireu! Un riu! Anem a veure aigua!

I a veure aigua s'ha dit. Però de cop:

-Laia, Jordi veniu que hi ha un cocodril!!

-I també una serp de cascabell!!!!!!

-I per rematar-ho un tigra!!!!!!

-Ens habien de sortir tots alhora!!!! Jordi, fes alguna cosa, que ets l'home!!!!!

PAM,PAM,PAM!!!!!!!!!!

-Mare, Laia tinc poders!!! He matat els animals amb la mirada!!!!!!

-No siguis burru!!!!!

De cop i volta va apareixer un home i una dona seguits de una noia de mes o menys de l'edat d'en Jordi.

-Hola, jo hem dic Miquel, ella es la meva dona i es diu maria i ella es la Mònica.

-Hola.
-Hola.

En Jordi s'ha enamorat de la Mònica, se l'hi nota a la cara.

Jo em dic Anna, ell Jordi i ella Laia.

-Hola.
-Hola.

Bla, bla, bla i bla. Ja comensen a xerrar. Resulta que son catalans, de Girona que anaven amb el mateix creuer que nosaltres i van anar a petar a la mateixa illa. Quina casualitat. A, hi diuen que han construït un rai prou gran perquè hi cabessim nosaltres també i poder tornar a Catalunya.

Per fi tornem a Catalunya.

Aquest es un conte que vaig escriure l'any passat però l'he petocat molt. Deixeume algun comentari, plis!

ELS MEUS COSINS

Jo tinc 4 cosins: la Berta, de 21 anys, l'Arnau de 12, en Jan, de 4 i l'Aleix de 2. A la meva familia som 6 cosins, que vam neixer per parelles: Primer en Jordi (el meu germa) i la Berta. Van fer moltes "entremaliadures" i es tapaven l'un a l'altre, es a dir eren complices. Despres vam venir l'Arnau i jo, que som els que ens portem menys. A vegades ens pasem de la ratlla, i per exemple ens vam tirar a la piscina per una juguesca:



-Que t'hi jugues que em tiro a la piscina?



-Que jo tambe m'hi tiro.



PLATAPAF!!!!!!!!! A L'AIGUA!!!!!!! I ja ho veieu, ens vam montar una excusa dient que haviem caigut a l'aigua per accident... I despres en Jan i l'Aleix son sensillament els petits. Aqui us penjo una foto on sortim tots.

MANIFASTACIO GIRONA 30 DE MARÇ 2008

Ja que el blog es diu diem no a la mat fare un escrit que parla de la manifestacio d'hair a girona.Va ser la manifestacio on va anar mes gent: 18.000 persones, francesos i catalans. A la primera manifestacio, que va ser a la Jonquera nomes hi van anar 3.000 o 4.000 persones! Be, aqui us penjo una foto on surt una torra feta amb cinta aillant a la façana de caja madrid que despres n'anaven trencant talls i llançanlos a terra volguen dir que no permetrem que es faci la mat, tanta feina per destrossaro!

Volem la terra verda, les torres a la merda!!!! Adeu!!!!!

HO SENTO

Perdoneu, ja sé que fa molt que no escric rès. El que em passa es que no m'en recordo i quan m'en recordo no se que escriure... Buenu a partir d'ara escriure més coses.



Adeu