PUEMES DE SANT JORDI

Aqui us penjo uns puemes que me inventat:

En el mig de Barcelona,

hi havia el cul del drac,

que en el temps es va tornar,

el cul de la mona.

Si Sant Jordi el drac no hagues mort,

ni salvat a la princesa,

Barcelona hagues quedat,

a trossos i esquerdat.

Pero tot aixo va fer,

i de la sang del drac va florir,

una rosa vermellosa,

que com aquella cap altre en va sortir.

A la princesa li va donar,

i el rei li va concedir,

la ma de la seva filla,

i van celabrar el casori, el 23 d'Abril al mati.

Per aixo aquest dia,

es venen roses i llibres,

pero segur que us pregunteu:

"i els llibres, per que?"

La resposta es molt facil,

la princesa va regalar,

a Sant Jordi un llibre d'amor,

escrit amb la seva propia ma.

I l'altre es aquet:

Ha arribat Sant Jordi,

i am ell la festa,

pero segur que no sabeu,

l'autentica llegenda.

El drac no era ferotge,

sino que era un bon jan,

Sant Jordi no era valent,

ni la princesa tan poca cosa.

Sant Jordi en realitat,

era el Doctor Jordi,

un cientific guillat,

que experimentava amb escates de drac.

La princesa era una lladre,

la pitjor i molt llesta,

robava a comptes i compteses,

fins i tot al seu pare.

El drac com he dit abans,

no tenia ni un pel de dolent,

que va segrestar a la princesa per una jugesca,

i aixo la mort li va donar.

L'unica veritat de la tipica llegenda,

es que de la sang del drac,

va sortir una rosa vermella,

que Sant Jordi, a la princesa va regalar.

No puc separaru. Ni tampoc puc posar tituls.