dimecres, de desembre 19, 2007

AVENTURA A LA NEU 1


El dia 17 de Febrer de 2007 (dissabte) i el dia 18 de Febrer de 2007 (diumenge) vaig tenir una aventura a la neu amb la meva mare, en Jordi (el meu germa) i la Berta (la meva cosina). Tothom deia que no seria divertit perquè no havia nevat i esquiariem nomes amb neu artificial. Vam sortir molt d'hora de casa, vam anar a Figueres i en Jordi i jo vam esperar a la mare que acabés de treballar. Despres vam anar cap a Olot i ens vam trobar la meva cosina. En Jordi s'en va anar al seu cotxe i vam començar a anar a Masella (la estacio d'esqui que voliem anar). Vam arrivar a la collada de Tossa i de cop i volta es va posar a nevar. Primer estavem contents, però despres la neu es va agafar a la carretera. Vam haver de girar cua a mitja collada i vam baixar al poble del princpi de la collada: Ribes de Freser. Alla vam anar el mecanic i vam comprar unes cadenes. Despres vam deixar el cotxe de la Berta i vam pujar els quatre a l'altre cotxe. Anavem perfecta, ja haviem arribat a la Molina (la estacio d'esqui del costat de Masella). Anavem amb uns amics,
ens van trucar: -Arrivareu aviat?-Nosaltres vam dir que si, que ja estavem a la Molina. Peró de cop i volta, just despres de passar la Molina ens vam trobar que ja no nevava. Vam treure les cadenes i vam anar tirant. Despres vam trovar un indicador on deia: Alp a l'esquerra. El vam seguir perquè "ALP" era el nom de l'hotel on teniem que anar. Però resulta que era el poble que es deia Alp. Al final vam trobar l'indicador que deia Masella i el vam seguir. Vam pujar una pujada i ens vam adonar que tornava a nevar, però no vam posar les cadenes.Vam arribar a Masella per l'altre canto. Despres vam anar a l'hotel que estava el costat de pistes. Estava tot nevat, mes ben dit "gelat", casi que me la fot... Despres vam dinar i "xerrar". Quant vam acabar la meva mare, en Jordi, la Berta i els amics (en Miliu i la Silvia) van continuar xerrant i en Pol (el fill petit den Mliu i la Silvia) i jo ens vam posar a jugar a les maquines. Vam dir que haviem fet volta, com si vinguessim pel tunel del Cadi, i ens van dir que ens haviem saltat l'indicador de la Masella perquè hi habia neu. Despres vam anar a berenar a un bar de la Molina (perquè l'unic bar que teniem a prop era el de l'hotel i no hi voliem anar. Quant tornavem ens vam veure que teniem encesa una llumeta del cotxe on hi habia dibuixat una bateria i no funcionava la calafeccio, i per rematar-ho hi havia boira i no es veia la carretera. Vam anar a l'hotel i vam xerrar mes fins que vam sopar. Despres de xerrar "més" ens en vam anar a dormir. I aqui acaba el primer dia a la neu. Us penjo una foto de la nevada. Llegiu el segon!

2 comentaris:

Lluís ha dit...

Molt bo. M'he fet un bon fart de riure imaginant-me les vostres desgràcies, que, mira, ja han passat. I les anècdotes que ens han passat alguna cosa solen ser coses molt divertides, que després, al cap d'un temps, quan les recordes, et fan molta gràcia (en el moment de viure-les no te'n fa gens, de gràcia) Això ens ha passat a tots.
Molt bé, Laia. M'ha agradat molt aquesta entrada teva i la línia que veig que li estàs donant al teu bloc. Pensa que els que l'hem de llegir hi hem de trobar coses interessants, ben escrites, que ens facin riure, que ens facin pensar, que ens posin alegres unes vegades i tristos unes altres. Ja t'ho dic: m'ha agradat. Felicita a l'Anna de part meva, per la bona ajuda en l'ortografia.
Petons. Ah, i que passeu un bon nadal.

Lluís ha dit...

Continuo dient que el títol no m'agrada. Si vols t'ajudo a buscar-n'hi un de més "poètic"